ELS CONTES MULTIMÈDIA. AVALUACIÓ.

Al llarg d’aquest quatrimestre amb aquesta assignatura, “Mitjans i recursos tecnològics en el procés d’ensenyament – aprenentatge”  heu pogut apreciar en les meves entrades que he aprés moltes coses relacionades amb l’ús de les noves tecnologies, ja sigui per fer en un futur com a docent amb els meus alumnes com personalment, però la veritat és que mai hauria imaginat que arribaríem a fer una tasca tan impressionant.

Em refereixo als fantàstics contes multimèdia! i amb aquesta entrada, la darrera, voldria donar-vos a conèixer, a patir d’una reflexió de cadascun, com han estat tots aquests treballs. En total, han estat sis contes multimèdies, amb temàtiques diferents, i són aquests:

• ·         Franklin no sap nedar
• ·         Aquest sóc jo.
• ·         Cubin cuadrado y el descubrimiento de redonda.
• ·         La Soleiet i el Martí.
• ·         El viatje fantàstic de na Xisca.
• ·         Els éssers de la llum.

Abans de començar, he de dir que tots aquests treballs han estat realitzats amb el programa del “power point” i personalment, aquest m’ha sorprès molt degut a que sempre que ho he emprat ha sigut per realitzar exposicions de treballs a classe i la veritat és que dóna per a molt més, doncs molts dels seus usos els desconeixia fins ara, imagino que als meus companys els haurà passat el mateix que a mi.

Tots els treballs m’han agradat molt, cadascú li ha donat el seu estil i han sigut completament diferents. Pel que respecta el conte de Franklin no sap nedar , he de dir que m’ha paregut molt original, ja que els seus personatges són animals, penso que és una temàtica que als infants els hi agrada molt, i a més, durant el conte es tracten molts de valors com és l’empatia, el respecte i la diversitat. Es cert que havien moments d’humor, doncs penso que  això li fa molt a un conte.

En quant al conte Aquest sóc jo, he dir que els seus personatges també eren animals, en aquest cas uns ratolins molts graciosos, i la temàtica que es treballava era la identitat personal i les emocions. Crec que és un bon tema a tractar amb els infants i la millor manera de fer-ho, és com ho han fet ells; mitjançant el joc i el conte.  Altra de les coses que m’ha agradat d’aquest ha estat que es dones l’opció d’escollir en quina llengua veure-ho i escoltar-ho (en català, castellà o anglès) i a més, el fet de què sortís el text en cada diapositiva; doncs penso que aquesta és una oportunitat magnífica per començar a introduir la lectura als infants ben petits.

Altre conte ha estat Cubin cuadrado y el descubrimiento de redonda. Aquest ja em sonava, ja que els companys que ho han realitzat ja ho havien creat en curs passats per fer una activitat d’una assignatura, però la veritat és que el fet d’introduir les TIC ho ha canviat tant que em  sembla el més  professional de tots. Els personatges que apareixen no són animals, com en els dos anteriors, sinó que es tracta dels membres d’una família i la mascota, tots amb moviments, cosa que el meu grup i jo no varem aconseguir fer. M’ha paregut molt original el fet que cada membre d’aquest grup anés vestit com cada personatge de la història. Pel que respecta a les activitats, m’ha paregut molt bona idea el fet que puguin realitzar-les mestre té lloc el desenvolupament del conte, doncs dels dos anteriors aquest és l’únic que dóna aquesta oportunitat, i a més m’ha agradat que si a l’infant no li donés temps de resoldre l’activitat, passa automàticament a la historia.

La Soleiet i el Martí, ha estat el quart conte que vaig veure. Aquesta història és l’única, a part del nostre conte (el viatge fantàstic de na Xisca) que tracta la temàtica de la nostra illa; Eivissa. M’ha paregut molt divertit pels efectes que li donaven als personatges així com a l’historia, doncs com abans he comentat amb el conte de Franklin no sap nedar, fa que el conte sigui més entretingut. En quant a les activitats, també com tots els anteriors dóna la oportunitat de fer-les una vegada hem vist el conte, doncs de totes elles la que més m’ha agradat ha estat el puzle perquè no ha sortit en cap conte i penso que, a més de ser molt entretinguda per realitzar amb els infants és una bona oportunitat per veure si recorden part del conte.

Els éssers de la llum. Aquesta història també ha estat creada per una assignatura d’anys enrere i veig una bona idea que l’hagin reprès, ja que la temàtica, el respecte per la natura i l’ajuda als demés. Aquesta història m’ha paregut que és la que té més fantasia de totes degut a què els seus personatges són fades i penso que això és un aspecte que tots els contes haurien de tindre a més que als infants els hi agrada. M’ha paregut molt bona idea el fet que a els diapositives del conte anessin apareixent les lletres escrites, doncs això és un recurs que el conte d’aquest soc jo també ha emprat, així com també ho ha estat el fet de poder escollir mentre transcorria la historia el fet de poder escollir anar a realitzar l’activitat o seguir amb el conte.

Pel que respecta al conte del viatge fantàstic de na Xisca, he de dir que aquest ha estat el que el meu grup i jo hem realitzat. La seva temàtica ha estat la de la nostra illa i, al començament, donàvem l’opció de poder escollir entre realitzar les activitats o escoltar el conte. Una vegada vist tots els treballs, et dones compte dels possibles canvis que li podríem fer al nostre, com per exemple el fet d’introduir moviment als personatges i lletra a les diapositives.

Però malgrat això, estic molt contenta amb els treballs fets, ja que mai havia pensat que arribarien a fer aquestes meravelles; això si que és treballar fer-ne ús de les TIC!. Malgrat les nombroses dificultats que hem tingut i les nombroses hores de treball que tots hem dedicat, estic molt orgullosa del nostre resultat i esper realitzar-ne de més amb els meus infants.

I aquí acaba aquesta entrada, esper que vos hagi agradat totes les coses que vos he anat mostrant i fins aviat!

El meu PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge)

Des dels últims anys fins arribar als nostres dies, al s.XXI, hem pogut apreciar que la nostra societat així com els diversos àmbits, entre ells i principalment l’educatiu, han patit grans canvis significatius. Hem passat de tindre una educació formal, on la institució era qui tenia el poder dels processos d’ensenyament –aprenentatge dels individus a una informal, on l’aprenentatge es dóna diàriament en els diversos contextos de les persones així com també ho són, les diverses fonts d’informació  existents, al nostre abast.  Tot això ha estat possible degut a la integració de les TIC en la nostra vida. 

Malauradament, tots no som iguals fet que origina que existeixen diferents usos d’aquestes dins la societat. Cadascú té els seus interessos i construeix el seu propi aprenentatge fent-ne un ús divers de les TIC; això en altres paraules s’anomenaria el seu propi PLE (Personal Learning Environment o Entorn Personal d’Aprenentatge). Per a mi, és un concepte totalment nou, encara que la seva existència sempre ha estat, i és defineix com “el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender” (Adell &Castañeda, 2010). L’origen el trobem a l’any 2001, junt amb l’inici del projecte NIMLE on l’infant començà a moure’s per diverses institucions i construir així el seu entorn d’aprenentatge; no va ser fins el novembre de 2004 quan va aparèixer l’acrònim del PLE (Severance, Hardin i Whyte, 2008). Amb aquest vídeo de Jordi Adell, podeu conèixer amb més profunditat què és un PLE (per a mi ha estat de gran ajuda):

      http://www.youtube.com/watch?v=blzYQlj63Cc

De la mateixa manera que no existeixen dues persones iguals, amb els PLE’s succeeix el mateix. Es tracta d’una eina personal, única (no hi hauran millors ni pitjors, tant sols diferents), que ens ajuda a entendre com aprenem. Partim sempre de nosaltres mateixos i de les nostres necessitats perquè, cadascú construeix el seu propi camí d’aprenentatge. Mai s’acaba, està present al llarg de la nostra vida, són oberts i contínuament, es troben sotmesos a canvis ,és a dir, a mesura que aprens vas afegint o eliminant fonts, eines, etc, perquè acabes utilitzant noves formes de desenvolupar el teu aprenentatge, coneixes noves persones amb les qui compartir material, etc; perquè et recicles.

Autora d'aquesta imatge: Laura Fernández Bellón

En aquesta imatge queda reflectida el meu PLE, és el primer que faig en tota la meva vida i, com podeu comprovar, es troba dividit per dues fletxes que porten a dos mons. En la part esquerra ens trobem el món personal, és a dir, el meu entorn personal, el meu context on trop a la gent que em rodeja com la família, els amics; els meus estudis universitaris; els meus hobbies com la música, etc, i a la part dreta, ens trobem al món virtual. Aquest últim es troba dividit en tres apartats, que fan referència a totes les eines que utilitzo tant per accedir a la informació, com per exemple les enciclopèdies, la web, etc; per crear-ne el coneixement, com per exemple els processadors de textos com el word, pàgines webs on trop material lliure com el Creative Search Common, etc;  i de quina manera ho comparteixo amb els demés, com és el cas dels emails, rets socials, etc. (tota aquesta informació el podeu trobar de les fletxes que surten d’aquests tres apartats). En quant a l’organització d’aquest, podeu apreciar que tot està relacionat per fletxes; les principals són les de color taronja que porten a les seccions més importants i d’aquestes, surten altres fletxes negres que complementen la informació. A més, no tots els subapartats són del mateix color; en trobem amb uns que són blaus, que fan referència a les eines i recursos que són nous per a mi i d’altres que són de color crema, que són els que tinc adquirits i utilitzo amb més freqüència per aprendre aprendre.

http://farm8.staticflickr.com/7179/6979520685_5ab1edac0d.jpg

Personalment, el fet de realitzar aquesta tasca d’elaboració del meu PLE ha estat molt gratificant perquè, m’he donat que tinc les meves pròpies eines, recursos i fonts personals per utilitzar diàriament, ja sigui per realitzar treballs universitaris com per resoldre problemes personals, cosa que quatre anys enrere no en tenia tants. He vist que hi hagut un canvi significatiu en mi doncs ha estat a través de la web 2.0 he aprés moltes coses; abans tant sols em limitava a cercar informació en un espai tancat i ara, ho faig abastant diferents recursos com és l’ús dels fòrums, blogs, moodel i fins i tot, participant en ells (en aquesta imatge podeu apreciar totes les possibilitats que ofereix la web 2.0). Per a mi, la plataforma digital “Moodel” ha estat una de les eines noves per a mi i que més he utilitzat en aquests anys i em record que, quan vaig començar amb aquests estudis, em constava fer-me amb ell degut a què havia d’estar connectada a la xarxa amb més freqüència de la qual solia estar, per tal de romandre informada sobre les assignatures, els apunts que penjaven, les tasques a realitzar i punts d’entrega, entre altres.  Amb el temps, m’he anat fent i penso, per la meva experiència,  que és una eina molt útil i pràctica, tant per al tutor com per a nosaltres els estudiants, ja que pots estar en contacte amb el tutor per via email; pots comunicar-te i compartir informació amb els teus companys d’aula i de les altres illes creant-ne fòrums, i moltes coses més. Malgrat la meva opinió, existeixen autors com Brown (2010) que opina que l’impacte qualitatiu de la integració de les TIC en els processos d’ensenyament- a prenentatge és “escaso” degut a què “els e-learning no han supuesto ningún cambio metodolológico en la manera como se enseña y se aprende”, degut a què  es tracten d’espais de relació tancada on les persones que no formen part del curs queden fora d’aquesta oportunitat d’aprenentatge.

A més de tot això, crec que l’elaboració d’un PLE està basada en la teoria constructivista, on hi ha un treball autònom per part del mateix individu, perquè és ell qui decideix que vol aprendre, es fixa els seus propis objectius, escull les eines i els continguts que vol treballar per tal de crear-ne el seu aprenentatge. És important que l’individu participi activament, és a dir, que sigui consumidor i productor de la informació, doncs en les nostres mans com a futurs docents, està el fer dels nostres alumnes, els natius digitals, això. Per això, vos deixo aquest vídeo on mostra de quina manera un docent pot ajudar al seu alumne, sent tant sols un guia, a crear el seu propi PLE:

: 
http://www.youtube.com/watch?v=vSI5-1U6sTw