Des dels últims anys fins arribar
als nostres dies, al s.XXI, hem pogut apreciar que la nostra societat així com
els diversos àmbits, entre ells i principalment l’educatiu, han patit grans canvis significatius. Hem passat de tindre una educació formal, on la institució era qui tenia el
poder dels processos d’ensenyament –aprenentatge dels individus a una informal,
on l’aprenentatge es dóna diàriament en els diversos contextos de les persones
així com també ho són, les diverses fonts d’informació existents, al nostre abast. Tot això ha estat possible degut a la
integració de les TIC en la nostra vida.
Malauradament, tots no som iguals fet que origina que existeixen diferents usos d’aquestes dins la societat. Cadascú té els seus interessos i construeix el seu propi aprenentatge fent-ne un ús divers de les TIC; això en altres paraules s’anomenaria el seu propi PLE (Personal Learning Environment o Entorn Personal d’Aprenentatge). Per a mi, és un concepte totalment nou, encara que la seva existència sempre ha estat, i és defineix com “el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender” (Adell &Castañeda, 2010). L’origen el trobem a l’any 2001, junt amb l’inici del projecte NIMLE on l’infant començà a moure’s per diverses institucions i construir així el seu entorn d’aprenentatge; no va ser fins el novembre de 2004 quan va aparèixer l’acrònim del PLE (Severance, Hardin i Whyte, 2008). Amb aquest vídeo de Jordi Adell, podeu conèixer amb més profunditat què és un PLE (per a mi ha estat de gran ajuda):
Malauradament, tots no som iguals fet que origina que existeixen diferents usos d’aquestes dins la societat. Cadascú té els seus interessos i construeix el seu propi aprenentatge fent-ne un ús divers de les TIC; això en altres paraules s’anomenaria el seu propi PLE (Personal Learning Environment o Entorn Personal d’Aprenentatge). Per a mi, és un concepte totalment nou, encara que la seva existència sempre ha estat, i és defineix com “el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender” (Adell &Castañeda, 2010). L’origen el trobem a l’any 2001, junt amb l’inici del projecte NIMLE on l’infant començà a moure’s per diverses institucions i construir així el seu entorn d’aprenentatge; no va ser fins el novembre de 2004 quan va aparèixer l’acrònim del PLE (Severance, Hardin i Whyte, 2008). Amb aquest vídeo de Jordi Adell, podeu conèixer amb més profunditat què és un PLE (per a mi ha estat de gran ajuda):
De la mateixa manera que no
existeixen dues persones iguals, amb els PLE’s succeeix el mateix. Es tracta
d’una eina personal, única (no hi hauran millors ni pitjors, tant sols
diferents), que ens ajuda a entendre com aprenem. Partim sempre de nosaltres
mateixos i de les nostres necessitats perquè, cadascú construeix el seu propi
camí d’aprenentatge. Mai s’acaba, està present al llarg de la nostra vida, són
oberts i contínuament, es troben sotmesos a canvis ,és a dir, a mesura que
aprens vas afegint o eliminant fonts, eines, etc, perquè acabes utilitzant
noves formes de desenvolupar el teu aprenentatge, coneixes noves persones amb
les qui compartir material, etc; perquè et recicles.
![]() |
| Autora d'aquesta imatge: Laura Fernández Bellón |
En aquesta imatge queda reflectida el meu PLE, és el primer que faig en tota la meva vida i, com podeu comprovar, es troba dividit per dues fletxes que porten a dos mons. En la part esquerra ens trobem el món personal, és a dir, el meu entorn personal, el meu context on trop a la gent que em rodeja com la família, els amics; els meus estudis universitaris; els meus hobbies com la música, etc, i a la part dreta, ens trobem al món virtual. Aquest últim es troba dividit en tres apartats, que fan referència a totes les eines que utilitzo tant per accedir a la informació, com per exemple les enciclopèdies, la web, etc; per crear-ne el coneixement, com per exemple els processadors de textos com el word, pàgines webs on trop material lliure com el Creative Search Common, etc; i de quina manera ho comparteixo amb els demés, com és el cas dels emails, rets socials, etc. (tota aquesta informació el podeu trobar de les fletxes que surten d’aquests tres apartats). En quant a l’organització d’aquest, podeu apreciar que tot està relacionat per fletxes; les principals són les de color taronja que porten a les seccions més importants i d’aquestes, surten altres fletxes negres que complementen la informació. A més, no tots els subapartats són del mateix color; en trobem amb uns que són blaus, que fan referència a les eines i recursos que són nous per a mi i d’altres que són de color crema, que són els que tinc adquirits i utilitzo amb més freqüència per aprendre aprendre.
![]() |
| http://farm8.staticflickr.com/7179/6979520685_5ab1edac0d.jpg |
A més de tot això, crec que l’elaboració
d’un PLE està basada en la teoria constructivista, on hi ha un treball autònom
per part del mateix individu, perquè és ell qui decideix que vol aprendre, es
fixa els seus propis objectius, escull les eines i els continguts que vol
treballar per tal de crear-ne el seu aprenentatge. És important que l’individu participi
activament, és a dir, que sigui consumidor i productor de la informació, doncs
en les nostres mans com a futurs docents, està el fer dels nostres alumnes, els
natius digitals, això. Per això, vos deixo aquest vídeo on mostra de quina
manera un docent pot ajudar al seu alumne, sent tant sols un guia, a crear el
seu propi PLE:
:
http://www.youtube.com/watch?v=vSI5-1U6sTw
:
http://www.youtube.com/watch?v=vSI5-1U6sTw


No hay comentarios:
Publicar un comentario