L’evolució de les TIC a les escoles en funció de les polítiques educatives

El nostre sistema educatiu ha evolucionat molt fins arribar als nostres dies, al s. XXI. En aquests darrers anys, han estat molt els canvis originats pels diversos governs en la societat, els quals establien unes polítiques educatives diferents, originant inestabilitats en aquest àmbit. Actualment, podem dir que la educació no passa pels seus millors moments, degut a la crisi que estem vivint i als canvis que aquesta comporta però, sí podem observar quines millores ens ha portat la integració de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en el món educatiu.

http://farm8.staticflickr.com/7293/8742111568_fe70aa04e6.jpg

Des d’un principi, hi havia desconeixença d’aquestes per part de la majoria de la població, ja que en aquells moments, el docent era la font del coneixement i els llibres eren el sistema d’aprenentatge més emprat, doncs va ser amb els inicis dels anys vuitanta, quan es va produir el gran canvi. Uns determinats governs varen veure que això era una necessitat, que s’havia d’adequar a la població de les característiques de la societat de la informació. Per això, van preparar als infants front a les noves formes culturals i digitals de la societat (com es reflecteix en aquesta fotografia) originant així, un increment i millora de la qualitat dels processos d’ensenyança, com una innovació dels mètodes i materials didàctics. Va ser aquesta la raó, per la qual es va incorporar al currículum per primera vegada, assignatures relacionades amb la informàtica, es van crear programes educatius i plans oficials destinats a l’adquisició i dotació d’equips i hardware informàtic als centres així com també, el primer ús dels ordinadors estaria destinat a la gestió administrativa de l’escola i tindrien lloc les primeres accions de formació del professorat. 

Personalment, crec que aquesta decisió ha estat molt important ja que sense ella, tal vegada, no hauríem arribat a conèixer ni dominar les noves tecnologies com fem ara, a totes hores, en la nostra Societat del Coneixement. 

Més en davant, es va crear el projecte Atenea, que va passar a ser el “Programa de Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació” (PNTIC) a Espanya, amb el qual va tindre lloc per primera vegada, la incorporació de la tecnologia en les nostres escoles però, malauradament, això va durar poc temps. Als anys noranta, amb la reforma de la LOGSE, aquesta no va prioritzar en les TIC i aleshores, va haver-hi un descens econòmic de tots aquells que les finançaven, originant que tots els programes creats anteriorment s’estancaren, es reconvertiren o fins i tot desaparegueren però, al principi del s.XXI, les TIC van començar a guanyar força de nou.

http://farm4.staticflickr.com/3086/2564174218_9f20e60a85.jpg

Segons Area, aquesta és l’època de la “fascinació per Internet”, perquè va tornar el recolzament per part de les administracions a les TIC en tots els sectors, i van sorgir programes europeus (com L’Horizon, l’Adapt, entre altres), que van facilitar l’accés al treball i la integració social dels grups més desfavorits. Va ser amb el programa e-Learning (2000), quan totes les escoles europees van començar a tindre accés a Internet i el professorat tornava a ser format front a les noves tecnologies. A Espanya, aquest programa va ser traduït en “Plan Info XXI”, amb l’objectiu previst d’alfabetitzar tecnològicament a la majoria de la població, que posteriorment, va passar a ser el programa “España.es” amb un nou objectiu, millorar el sistema educatiu integrant les TIC com a eina habitual en el procés d’ensenyament – aprenentatge. En moltes escoles d’avui dia (com la d'aquesta imatge)), ens trobem amb què l’ús de les TIC és una eina molt habitual, un sistema de riquesa, ja que t’ofereix distintes formes de cercar informació i crear coneixement. És estrany no trobar una aula sense cap recurs tecnològic (pissarres digitals, ordinadors, tablets, càmeres de vídeo i fotografies, etc) com la d’aquesta imatge, que no compti amb accés a Internet, entre d’altres coses, però lo cert és que existeix. 

Imatge de la pròpia autora: Laura Fernández Bellón

Segons alguns estudis com el de Larry Cuban (1986) Teachers and Machines, es pot veure amb claredat com les noves tecnologies deixen de ser emprades pels docents, una vegada han sigut normalitzats els seus usos, per diverses raons com per exemple, instal·lacions inadequades, faltes de capital econòmic en els centres, insuficient formació del professorat, entre d’altres coses. A més de tot això crec, que l’ús de les TIC a les aules dependrà, principalment, de la concepció que tingui l’adult (en aquesta imatge creada per mi reflecteixo això, amb un núvol blau alguns dels pensaments positius i amb un vermell alguns dels negatius) sobre la utilització d’aquestes. 

Com a futurs docents hem de saber que l’escola pot ser un dels primers espais de contacte amb les noves tecnologies per alguns infants. Per això, no hem de caure en l’error d’emprar-les només com a eina puntual sinó en totes les activitats realitzades, crear un espai adequat per a què els infants puguin accedir a elles sempre que vulguin així com, aprendre a treballar tant amb els companys com de manera individual. Hem de fer de l’ensenyança amb les TIC una pràctica invisible i saber emprant-les correctament, és a dir, per a aprendre, per a què els infants construeixin el seu coneixement significatiu i no per fer el mateix de sempre, com fer una fitxa, però emprant la tecnologia. He escollit de nou un vídeo que vaig emprar en la segona entrada d’aquesta assignatura perquè crec que, reflexa amb claredat això últim que he explicat i que no hem de fer:  

 
http://www.youtube.com/watch?v=LPVs8BAhz70&feature=youtu.be

Personalment, he de dir que tot això m’ha fet recordar el meu primer contacte amb un ordinador, que va ser a l’escola a cinquè de primària, quan anàvem a la sala d’informàtica, una vegada per setmana. Al principi, sempre anava nerviosa perquè era una cosa que mai havia tingut a les meves mans i a més, pensava que segurament el professor ens diria alguna cosa a fer i jo no sabria. Més endavant, vaig veure que sí que podia i com m’agradava, em vaig apuntar a unes classes d’informàtica per les tardes. Em record que vaig aprendre algunes coses com, quina era la col·locació dels dits davant el teclat per escriure i l’ús d’alguns programes com el PAINT però, sempre que arribava el moment de fer els exàmens pràctics, anava amb un nervis i amb por de no saber fer o fer malament allò que em demanava el professor. Amb el pas del temps, he anat agafant confiança em mi mateixa i ampliant els meus coneixements informàtics, sobretot, amb la realització de treballs mitjançant l’ús de les TIC (power points, movie maker, etc) al llarg de tot aquests anys, i el cursar assignatures com aquesta, que m’està ajudant a conèixer altres eines, com els softwares educatius, molt útils i que esper emprar molt prompte amb els meus alumnes.

Una de les coses que aquest tema “La integració curricular dels mitjans i recursos tecnològics” m’ha ensenyat és que, a més de saber quan s’implantaren les noves tecnologies en l’educació, he conegut l’existència d’un programa necessari per a la integració de les TIC en les escoles però, cadascun amb uns objectius i finalitats diferents, segons cada Comunitat Autònoma. El nostre és el “projecte Arxipèlag” i els seus objectius són:

-       Disposar d’equipament i de connexió a Internet a tots els centres escolars.

-       Facilitar la gestió acadèmica – administrativa dels centres.

-       Proporcionar informació i recursos didàctics als docents.

-       Tots els centres de Balears han d’estar connectats a Internet.

A més, he conegut que la vertadera política educativa hauria de ser aquella amb unes bases ideològiques i culturals establertes, amb un model educatiu coherent i amb significat, que tingui en compte quin públic serà el destinatari. Com diu Area (2003) és necessari “el entusiasmo y voluntarismo de los agentes, técnicos y docentes implicados, que actuaron para estimular y potenciar las nuevas tecnologías como parte del paisaje cotidiano de las aulas y centros escolares” ja que d’aquesta manera, si hi ha implicació de tothom,és a dir, dels docents, els familiars, el centre, els infants i del context, es pot aconseguir tot.

Per concloure amb aquesta entrada, vos deixo amb un vídeo on reflecteix la importància de les TIC en les aules, esper que vos agradi:

                                                      http://www.youtube.com/watch?v=CM0WMRIbHtQ