Les possibilitats de les TIC per a la comunicació entre l’escola i la família

La família és l’agent socialitzador més important en els nostres primers anys de vida, on s’atenen totes les necessitats bàsiques, es comença a formar la persona i es construeix la seva pròpia identitat però, no és l’única que té la responsabilitat d’educar a l’infant. Són els centres educatius els que també tenen aquesta labor i per això, és tant important que hi hagi una bona comunicació entre aquests dos, és a dir, la família i l’escola perquè a la fi, “el protagonista és el menor i la finalitat ajudar-li a créixer” Aguilar (2007).

Actualment, el procés de comunicació ha estat uns dels que més ha evolucionat degut a la implantació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en la nostra societat però, sempre ha estat així?

Des d’un principi, la comunicació tant per part de les famílies com dels centres educatius era una mancança. Segons Duplin (1995), la causa d’això el trobem en què “ les famílies tenen la percepció que l’escola és la transmissora del coneixement i en la que no poden participar perquè consideren que els experts són els docents”. A més d’això, crec que el sentiment de rebuig que genera el fet de no sentir-te valorada pel teu esforç com per exemple, quan participes i dones tot el que està en les teves mans i a canvi no reps res així com, el ser docent i trobar-te amb l’existència de diferents concepcions (sobre la infància i l’educació) per part del professorat i la família, poden ser altres dels factors influents.

http://farm5.staticflickr.com/4078/4941388981_b21738ace8.jpg

Per aconseguir un canvi de pensament en aquests agents i que fos positiu, era necessari que el docent donés el primer pas, és a dir, ser ell qui es dirigeixi als receptors (a les famílies) i no al contrari, ja que sabem que la família és la nostra millor aliada i la que pot potenciar l’aprenentatge de l’escola a casa.   També els havia de mostrar que l’escola és un espai d’aprenentatge comunitari, on es desenvolupen tant habilitats com destreses; que la participació, és un dret i un deure de tots i que la comunicació, és la base del bon funcionament d’una escola i per aquest motiu, tothom hem de ser partícip. Aleshores, va ser amb la implantació de les TIC en els diferents àmbits de la societat quan es van produir millores en els processos de comunicació. 

Un d’ells han estat els centres educatius, que es van enriquir amb la web 2.0, que va crear situacions per compartir recursos amb altres, de conèixer amb profunditat els centres (com saber si es produeixen situacions injustes i denunciar-les) i de crear-ne xarxes per participar en projectes comuns (Antúnez,) però també, es van millorar amb la creació d’un pla d’actuació TIC  (Fernando Trujillo), que tenia com a objectiu dissenyar una sèrie d’actuacions per implicar als pares i mares en la formació de les competències digitals dels seus fills/es.

Autora pròpia de la imatge: Laura Fernández Bellón

Per altre costat, ens trobem amb les famílies, les quals van poder comunicar-se i participar amb l’escola de diverses maneres, sempre adaptant-se a les seves necessitats i recursos. Ara tenien més facilitat per conèixer quines activitats es realitzen als centres dels seus fills mitjançant la pujada de fotografies per part del/la docent als blogs d’aula de manera immediata; per participar en debats donant la teva opinió; per romandre en conctacte amb les associacions de l’escola; per visitar pàgines webs per informar-se d’algun tema d’interès, com per exemple treballar amb els infants la família i les diferents tipologies, poder realitzar cursos e- learning per ampliar els coneixements, entre d’altres. Segons la meva experiència amb aquests recursos, he pogut veure l’eficàcia que tenen ja que al centre educatiu on anava la meva germana L., oferien l’oportunitat d’estar en contacte continu amb el seu docent (si la família estava d’acord) ja sigui per via de correus electrònics o missatges de mòbil on t’informen de les faltes d’assistència del teu fill/a així com també,  l’evolució del teu fill/a amb els resultats acadèmics (com en aquesta fotografia on surt la meva mare llegint un email del docent de  l'institut).

No obstant això, crec que encara avui dia existeixen persones amb concepcions diferents cap a les TIC. Per alguns estan associades més a perills com per exemple, a la creació d’una identitat digital d’un infant de curta edat i a les dificultats que poden sorgir, ja que no són capaços d’utilitzar les eines que empren els  natius digitals amb tanta facilitat però en canvi, per a altres, són més avantatges perquè mitjançant l’ús de les TIC poden construir junt amb els seu fill els seu coneixement.

Amb aquest temari, he aprés moltes coses; una d’elles ha estat que les TIC a més de ser una eina de gran utilitat, ja que han de servir per unir i entrelligar (tant escoles –llars -llocs de treball -serveis, etc), obren portes i no les tanca. Altra ha estat la importància de donar-li un bon ús a les TIC, evitant que sigui una única manera d’oci així com també, que no existeix una única font de cercar informació en les xarxes; ho han de fer amb sentit crític. També ho ha estat el coneixement del Pla d’actuació TIC del centre i, concretament, la diferenciació de dos termes “participar” (fa referència quan la família està convidada a realitzar una activitat dissenyada pel centre) i “col·laborar” (quan participen en l’organització d’una activitat proposada pel centre com els tallers), que per a mi tenien el mateix significat.

No existeix una única manera de fer les coses, on hi ha varietat hi ha riquesa. Aquí vos deixo un vídeo que reflecteix la importància que l’escola i la família treballen junts:

                       http://www.youtube.com/watch?v=2D5GQA0BDhw