Quines són les possibilitats i limitacions del software educatiu a l'aula?

El món de l’educació s’ha vist transformat pels avenços tecnològics que la Societat del Coneixement (Cabero, 2001) ens ha dotat, originant millores en molts d’aspectes  És el software educatiu, programes informàtics educatius elaborats amb la finalitat didàctica de facilitar els processos d’ensenyança, el recurs que més pes ha tingut i té, en les nostres institucions educatives.

http://farm1.staticflickr.com/105/299012916_0ef30497cb.jpg

Avui dia, aquest material s’ha convertit en una eina molt útil i diversa, ja que ofereix infinites fonts de coneixement a més de fer que l’usuari, en aquest cas l’infant, faci d’ell i de les noves tecnologies, un ús personal. És la indústria del software, que tant ha evolucionat en aquests darrers anys, la principal font de creació. Em record dels primers programes que van sorgir, basats en una teoria conductista, on l’infant  simplement havia de seguir les indicacions establertes per poder realitzar correctament l’activitat però, si no fos així, és a dir, que hi hagués errades per part de l’usuari, aquest era sotmès a una sèrie de reforços negatius, visuals i sonors que desmotiven a qualsevol, com “Incorrecte!”, “No!”, a més de no donar cap oportunitat per tornar-lo a intentar però, amb el transcurs del temps, aquests programes van canviar.

 http://farm5.staticflickr.com/4153/5051157647_7050f25281.jpg

Ara bé, sabent que la intencionalitat d’aquests fabricants es basa en una perspectiva més econòmica que pedagògica a més que, enganyen al públic (tant infantil com adult) venent un producte “educatiu”, em pregunto si, vertaderament, podríem dir si aquest material és tal com el seu nom indica.

De la mateixa manera que tots els programes tenen un nom i no un qualsevol, ja que fa referència a la seva finalitat, per a què un software sigui anomenat “educatiu”, ha de ser a més de didàctic, interactiu, fàcil d’utilitzar mitjançant l’ordinador (o tableta electrònica, tan emprada avui dia) i que proporcioni una individualització del treball. Com diu Hohmann (1998) “el buen software facilita un adecuado nivel de entrada al sujeto y, de la mima manera, se va adecuando al progreso del sujeto”. Com a futura docent, penso que a més de tindre en compte aquestes condicions, hem d’estar informats sobre quins tipus existeixen així com també, quins són els més adequats per a treballar amb els infants.

Una de les possibilitats que trop d’aquest, és que degut a la varietat de programari existent (programes tutorials, (els d’exercitació i pràctica), els de simulació (els oberts a l’exploració), els de creació multimèdia , els informatius, els d’ulititat i els lúdics (Urbina, 2000)), els infants com els docents, podem ampliar els nostres coneixements, ja que sempre estan a la nostra disposició. Aquest avantatge és un dels que m’ha fet reflexionar sobre el canvi de concepció que he fet d’aquest material. Abans tant sols tenia coneixement d’un únic tipus de software, el no lliure, ja que era el més emprat per realitzar els treballs a l’escola i a casa; ara en canvi sé, que per aprendre i gaudir d’un programa no fa falta pagar per ell. Degut a la existència dels programes lliures, tu pots crear el teu propi material de treball però, a pesar de tindre les mateixes funcions que els de tota la vida (els no lliures), presenten més avantatges com: són més econòmics, ja que no has de pagar per les seves descàrregues; et permeten compartir documents i treballs realitzats amb altres usuaris a més de, distribuir-ne lliurement còpies d’ell (fet que facilita que tothom ho conegui, tingui accés a ell sempre que vulgui i pugui utilitzar-lo amb igualtat d’oportunitats).

Altra possibilitat que trop d’aquest material és la seva variable idiomàtica. El fet de poder conèixer la riquesa cultural de les llengües, elegint una per a fer les activitats, penso que és una magnífica possibilitat per als infants i altres usuaris com els adults, ja que és una manera de conèixer bé una llengua així com també, de començar a familiaritzar-te amb altres de noves, com per exemple, l’anglès, on el joc és la font essencial de l’aprenentatge. Però per altra part, aquesta mateixa possibilitat pot ser a la vegada una limitació, ja que amb l’existència de múltiples varietats idiomàtiques d’un mateix idioma, el que anomenem “l’accent”, pot provocar confusions i malentesos en els usuaris alhora de realitzar les activitats.

Molts dels elements emprats per a la creació d’aquest material també poden ser vistos com altra limitació.  Un d’ells, poden ser les consignes, ja que no són del tot clares perquè empren un vocabulari que origina en ocasions, malentesos, frustracions, entre d’altres coses. Altres, les pistes i les icones que, també necessiten de certa claredat ja que molts d’ells, presenten dificultats de visualitzar-los pel tamany, per haver-hi en grans quantitats i per ser lluminosos, fet que origina que l’infant perdi l’atenció. La mancança de progressió de les dificultats de les activitats és altre fet que origina desmotivació, ja que no es té en compte que cada infant és un món diferent, i amb això vull dir que, ningú té les mateixes destreses o habilitats per dur a terme una tasca. Penso que en certes ocasions seria més adient que els softwares educatius fessin com diu Abramson (1998), que “tras dos intentos infructuosos el programa debería ofrecer la respuesta correcta sin obligar al sujeto a repetir el mismo proceso”.

També ho és el fet d’escollir entre si el programa ha de ser tutelat o d’ús autònom per part de l’infant, ja que crea conflicte en el moment de la decisió. Per a mi el més coherent és que fos una combinació i un equilibri d’ambdues, ja que hauran moments durant la realització de les activitats en què es requereixi de suport per part d’un adult i d’altres, on el mateix infant ho podrà resoldre autònomament. 

I l’últim factor, és l’absència de coneixement del públic destinatari del programa. En moltes ocasions, hi ha una mancança d’especificació de les edats a les que va dirigit així com també, no es té en compte quins són els continguts més idonis dels usuaris ni els nivells cognitius d’aquests. Segons Shade (1996), “un buen programa educativo debería ser adaptable a diferentes niveles de desarrollo”  i això hauria de ser una de les coses a canviar per a què un software, arribi a ser conegut com educatiu.

No obstant això, penso que l’avaluació d’aquest producte és tant important com totes les demés fases que es produeixen en els processos d’aprenentatge, on el docent hauria d’avaluar tant als usuaris, el material i a ell mateix, tant abans de fer-ne ús com durant tot el procés, a més de consultar als experts els possibles problemes que li poden sorgir (Urbina, 2000). La principal absència d’aplicació pot ser degut, a la falta de coneixement i al diferent grau d’importància que tenen d’aquesta els docents.

Personalment, aquest segon tema “els materials didàctics multimèdia”, ha estat una font plena de coneixement, per diverses raons. 

Per una part, m’ha donat l’oportunitat de conèixer i saber utilitzar alguns dels softwares lliures com l’Ubuntu, l’Imprexx, l’Audacity, el Gimp, els quals es troben presents en algunes de les aules i són molt útils per a crear el nostre propi material didàctic. Per altra part, he après que per a què un software sigui educatiu, a més d’estar caracteritzat per les seves funcions, ha d’estar compost per les cinc fases (l’introductòria, d’orientació inicial, d’aplicació i de retroalimentació).

Altra de les coses apreses, han estat els nous conceptes multimèdia, que podeu veure en l'esquema d'aquesta imatge, on defineixo cadascun (hipertext, multimèdia i hipermèdia). Aquest darrer, és el factor més complet dels tres i per aquesta raó, tot hipermèdia és sempre multimèdia però no a l'inrevés. 

Imatge de la pròpia autora: Laura Fernández Bellón

Com a usuaris de les noves tecnologies i futurs docents, hem de dintre en compte que no tots els softwares educatius són iguals, de la mateixa manera que, el vertader ús d’aquest material dependrà, principalment, de la concepció que tingui l’adult sobre l’aplicació d’aquest en la seva metodologia.

A continuació, vos deixo amb un vídeo de R. Stallman, fundador del moviment del software lliure, que ens dóna a conèixer quines són les raons per les quals l’escola hauria d’aplicar aquesta eina: 

                                                                   http://youtu.be/9zoRCDfa5Tg